Performance - Aula 1

Públic

Comenatri 1

Hola Úrsula!

M’agrada molt com aquesta reflexió es planteja preguntes importants amb tanta honestedat. No es tracta només d’entendre el món, sinó també de posar en dubte allò que sembla segur. En comptes de buscar una veritat absoluta, es vol descobrir què és fals, trencar prejudicis i pensar de manera crítica. Això m’agrada molt, perquè demostra una voluntat de no conformar-se amb el que ens diuen.

El concepte que em dius de un crim contra un mateix és molt interessant. Tots, d’alguna manera, hem sentit que ens perdem una mica en el dia a dia. També trobo molt encertada la crítica a la psicologia i al sistema acadèmic. No es tracta de rebutjar-ho tot, sinó de preguntar-se què ens aporta realment i què no. És fàcil sentir-se atrapat en un entorn que imposa maneres de pensar, però és necessari qüestionar-les. Aquesta manera de veure el coneixement des de dins i alhora desafiant-lo és molt forta!

Ens segium veient i m’alegro de seguir en una classe amb tu!

Gràcies!

Comentari 2

Hola Nuria,

M’agrada molt la manera en què Elena Aitzkoa utilitza els sorolls a la seva performance. Trobo que els sorolls poden afectar emocionalment molt més del que sembla. En aquest cas, els sons que crea amb el cos i els objectes són com una forma de comunicar alguna cosa íntima sense necessitat de paraules. El cos està present, però alhora es queda una mica amagat en els sorolls, cosa que fa que l’espectador se senti més connectat a les emocions de l’artista.

Penso que molts artistes utilitzen els sorolls de manera que ens toquen a un nivell profund, més enllà de la vista. Em fa pensar en com el so pot crear un espai emocional en el qual no cal entendre tot el que passa, sinó simplement sentir-ho.

Gràcies

Guillem