Emergència de la forma
Espirals
He escollit la forma de l’espiral perquè és una de les estructures més recurrents tant en la natura com en el món cultural, i perquè concentra múltiples significats: creixement, transformació, continuïtat i energia en moviment. A més, és una forma que personalment m’interessa molt des que vaig connectar-hi a través de l’argument de la sèrie Westworld, que ha estat una de les narratives que més m’ha fet obrir els ulls. En aquesta sèrie, l’espiral es presenta com un símbol d’evolució i recorregut interior, cosa que reforça encara més la seva potència conceptual.
Món Natural/Viu
L ’espiral apareix com una solució eficient i recurrent vinculada a processos de creixement i organització. La podem observar, per exemple, en:
- El creixement de plantes (com el gira-sol o els cargols vegetals)
Aquestes formes no són arbitràries, sinó que responen a patrons de regularitat i economia: l’espiral permet empaquetar matèria o energia de manera eficient, mostrant un equilibri entre expansió i concentració.
Món antròpic, cultural o artístic
En el món humà, l’espiral ha estat reinterpretada tant funcionalment com simbòlicament:
Arquitectura: escales de cargol que optimitzen l’espai- Tecnologia: cargols, molles i sistemes helicoïdals que transmeten força
- Art: obres com Spiral Jetty de Robert Smithson, on la forma connecta paisatge i percepció
- Cultura simbòlica: motius espirals en objectes prehistòrics o rituals
- Argument de la sèrie West World ( El laberint per trobar-se a un mateix)
Aquí, l’espiral no només és funcional, sinó també metafòrica, associada a idees de cicle, evolució, viatge interior o renovació.
Conclusions
També m’interessa l’espiral pel seu significat més personal i simbòlic. A la sèrie Westworld, l’espiral representa un camí cap a l’autoconeixement, un recorregut que no és lineal sinó ple de repeticions, errors i descobertes. No es tracta d’avançar en línia recta, sinó d’anar tornant sobre un mateix, però cada cop amb una mica més de consciència.
Aquesta idea em connecta amb el desenvolupament personal: trobar-se a un mateix no és un punt d’arribada clar, sinó un procés continu. Igual que l’espiral, és un moviment que pot semblar que gira en cercle, però en realitat avança. Per això m’interessa treballar amb aquesta forma, perquè pot expressar aquest viatge interior i relacionar-lo amb el paisatge i amb l’experiència física de l’espai.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.