Seminari de contextos i sistemes de l'art - Aula 1

Públic

Seminari de contextos i sistemes de l’art

Nerea Ubieto & Javier Rodrigo

Nerea Ubieto és una comissària independent que s’ha destacat per la seva crítica social dins de l’art. L’idea que exposa Ubieto sobre les dificultats que experimenten els artistes joves és una realitat que sovint es passa per alt.

Com a persona que també es troba en aquesta fase de la vida, puc entendre profundament la seva preocupació. Els joves artistes no només tenim dificultats a l’hora de generar una trajectòria sòlida, sinó que també són sotmesos a la lògica de la jerarquia en què el reconeixement arriba amb retard.Nerea Ubieto parla sobre les dificultats que afronta la nova generació d’artistes per aconseguir visibilitat i reconeixement. Aquesta crítica també és aplicable al món del tatttoo, ja que molts tatuadors joves es troben en una situació similar. Tot i que els tattoos han guanyat molta popularitat i acceptació, especialment en els últims anys, molts tatuadors emergents encara lluitem per establir-nos com a artistes reconeguts fora dels nostres cercles socials ide la nostre comunitat. El reconeixement oficial, les oportunitats d’exposar el seu treball en galeries d’art o la possibilitat de participar en concursos i beques són dificultats que poden afectar també a les carreres dels tatuadors.

La crítica d’Ubieto sobre la “crisi dels 35 anys” podria tenir ressonància en el món del tattoo, on molts tatuadors joves que comencen amb il·lusió poden trobar-se amb un sostre quan intenten consolidar-se a nivell més professional. Alguns dels reptes, com la saturació del mercat o la falta de oportunitats en el sector, poden portar a l’abandonament de la carrera o a la lluita per mantenir-se a la ultima de tot.

El context social en què Ubieto es mou, caracteritzat per una societat que valora més l’estatus que la creativitat real, influeix directament en les seves propostes. Ubieto aconsegueix visibilitzar aquesta problemàtica a través del seu projecte, on proposa que els artistes reflexionin sobre aquesta transició a la maduresa i les seves implicacions, una reflexió que pot donar lloc a una nova manera de pensar la carrera de l’artista. Amb una visió clara sobre les dinàmiques internes del camp artístic, en què el capital simbòlic és clau per obtenir reconeixement. Aquesta visió de la “consagració” i el poder de les institucions reflecteix el sistema de poder descrites per Bourdieu, en què la posició d’un artista depèn tant del reconeixement social com de la seva capacitat de complir amb les normes implícites del camp.Personalment, crec que aquest projecte és una forma poderosa de qüestionar el sistema que regula l’accés a l’art i de redefinir les condicions laborals de qui el practica. 

Javier Rodrigo, amb el seu projecte Transductores, és un exemple clar de com l’art pot operar més enllà de les institucions tradicionals, obrint espais a noves formes de relació entre l’art i la comunitat. Considero que el projecte de Rodrigo és fonamental en un moment com l’actual, on la individualització i la competència en els camps artístics s’ha vist exacerbada per les dinàmiques del mercat i les institucions. La seva proposta de treball en xarxa i mediació cultural és una necessitat real en la nostra societat, ja que promou una educació més inclusiva i conscient del nostre entorn. Personalment, he viscut experiències semblants en projectes de treball amb joves i infants en el meu barri, on la creació d’espais col·lectius i de suport educatiu permeten un desenvolupament més complet i saludable per a tots els participants.

La perspectiva que Rodrigo proposa sobre el treball col·laboratiu podria beneficiar molt més enllà del món artístic. La seva aposta per les pedagogies col·lectives i les pràctiques artístiques col·laboratives dins d’una xarxa de suport social i comunitari és un reflex de la necessitat de redefinir la funció social de l’art en la societat contemporània. El projecte de Rodrigo es desenvolupa en un context social marcat per la crisi educativa i econòmica. En aquest sentit, la seva proposta de treball comunitari es relaciona directament amb la necessitat d’incloure altres veus en els processos culturals i de coneixement.El seu treball implica una interacció constant entre diferents agents de la cultura i l’educació, amb una clara influència de les idees de decreixement cultural i mediació cultural. se situa clarament dins de les pedagogies col·lectives, que ofereixen una alternativa al sistema educatiu tradicional i als models d’art mercantilistes. Aquestes pràctiques ofereixen una via per democratitzar l’art i fer-lo accessible a tothom.

Nerea Ubieto i Javier Rodrigo comparteixen una mirada crítica sobre l’art contemporani, especialment en relació amb les dificultats que afronten els artistes joves en un sistema marcadament jeràrquic. Mentre que Ubieto es centra en les barreres que dificulten el reconeixement dels artistes emergents, Rodrigo proposa noves formes de treballar l’art més enllà de les institucions tradicionals, amb un enfocament comunitari i col·laboratiu.

Ubieto reflexiona sobre la crisi dels 35 anys una etapa en què molts artistes joves es veuen atrapats en un sistema on el reconeixement arriba tard. Aquesta situació, com ella mateixa explica, és especialment dura en un context social que prioritza l’estatus per sobre de la creativitat genuïna. Un exemple similar seria el de l’artista David Hockney, qui, tot i ser reconegut com un dels grans mestres de l’art contemporani, va passar molts anys treballant fora del focus institucional. Avui dia, Hockney és un exemple de com l’artista pot obtenir reconeixement de gran, especialment en una societat que valora més la notorietat que l’autèntica evolució de l’obra.

D’altra banda, Javier Rodrigo, amb el seu projecte Transductores, promou el treball col·lectiu i la mediació cultural. Rodrigo busca crear espais de suport mutu, on els artistes puguin treballar en xarxa i sense dependre de les grans institucions. Aquest model de treball es pot comparar amb la pràctica d’artistes com Tania Bruguera, que utilitza l’art per generar acció política i social en comunitats, tot apostant per l’art com a eina de transformació social. Bruguera fa ús de l’art com a mediació entre diferents realitats socials, creant espais de col·laboració on l’art transcendeix les fronteres institucionals.

Els dos aposten per un art més inclusiu i accessible, que no depengui només del reconeixement oficial, sinó que busqui generar noves dinàmiques socials. Això és similar al treball de Olafur Eliasson, que utilitza les seves instal·lacions per involucrar el públic de manera activa, trencant la distància entre l’artista i l’espectador. Tot i que cada un té un enfocament diferent, tots ells comparteixen la voluntat de redefinir la relació entre l’art i la societat, buscant fer-lo més inclusiu i accessible.

Les pràctiques de Nerea Ubieto i Javier Rodrigo convergeixen de manera diferent, en una mateixa pregunta: com poden els agents artístics obrir noves portes en un sistema que sovint es tanca a les noves formes de pensar sobre l’art? Per Ubieto, és a través de la crítica a la jerarquia d’edat en l’art i la creació de projectes que reflecteixen les tensions internes del sistema. Per Rodrigo, és a través de la creació de xarxes de suport col·lectiu i mediació cultural que l’art pot esdevenir una eina per al canvi social. Els dos aposten per un art més inclusiu i accessible, que no depengui només del reconeixement oficial, sinó que busqui generar noves dinàmiques socials. Això és similar al treball de Olafur Eliasson, que utilitza les seves instal·lacions per involucrar el públic de manera activa, trencant la distància entre l’artista i l’espectador. Tot i que cada un té un enfocament diferent, tots ells comparteixen la voluntat de redefinir la relació entre l’art i la societat, buscant fer-lo més inclusiu i accessible.Aquestes  propostes són imprescindibles per repensar l’art com una eina transformadora, que no només depèn de la lògica del mercat sinó de la construcció de comunitats educatives i culturals més justes i inclusives.

Bibliografia

Bourdieu, P. (1980). El sentido práctico. Siglo XXI.

Barnett, E., & Casper, M. (2001). A definition of “Social Environment”. American Journal of Public Health.

Mukarovsky, J. (1977). El arte como hecho semiológico. A J. Mukarovsky & J. Llovet (Eds.), Escritos de estética y semiótica del arte.

Ubieto, N. (comissària independent, crítica d’art). (2020). Carta blanca a Nerea Ubieto: Cumplir 35 . RTVE Play.[https://www.rtve.es/play/videos/metropolis/carta-blanca-a-nerea-ubieto-cumplir-35/5624302/](https://www.rtve.es/play/videos/metropolis/carta-blanca-a-nerea-ubieto-cumplir-35/5624302/)

Rodrigo, J. (investigador i codirector de Transductores). (2020). Entrevista a Javier Rodrigo . Fundación Cerezales.  [https://transductores.info/?property=entrevista-a-javier-rodrigo-_-fundacion-cerezales](https://transductores.info/?property=entrevista-a-javier-rodrigo-_-fundacion-cerezales)

De Gracia, X. (s.d.). Ideología / Hegemonía. A Glossari de termes de sociologia de l’art. UOC. [https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/ideologia-hegemonia/](https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/ideologia-hegemonia/)

De Gracia, X. (s.d.). Recepció. A Glossari de termes de sociologia de l’art. UOC. [https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/recepcio/](https://arts.recursos.uoc.edu/glossari-sociologia/recepcio/)

Fundación Cerezales. (2013). Entrevista a Javier Rodrigo.[https://transductores.info/?property=entrevista-a-javier-rodrigo-_-fundacion-cerezales](https://transductores.info/?property=entrevista-a-javier-rodrigo-_-fundacion-cerezales)

Fundación Ship2B. (2021). #ImpactAdventurer Isabelle Le Galo, Deputy Director de la Fundación Daniel y Nina Carasso . YouTube. Recuperat de [https://www.youtube.com/watch?v=vNl1DhG6rDU](https://www.youtube.com/watch?v=vNl1DhG6rDU)

Heinich, N. (2017). La importancia de las mediaciones. A El paradigma del arte contemporáneo: estructuras de una revolución artística (pp. 199-218). Casimiro. ISBN 9788416868131.

Mujeres Mirando Mujeres. (2024). Entrevista a Nerea Ubieto . YouTube. [https://www.youtube.com/watch?v=tGRRFB1Z21M](https://www.youtube.com/watch?v=tGRRFB1Z21M)

Peribáñez, C. (2022). Nerea Ubieto: El camino del arte al espectador . YouTube Atónitos Huéspedes Aragón TV. [https://www.youtube.com/watch?v=APcPVNELoS8&t=1s](https://www.youtube.com/watch?v=APcPVNELoS8&t=1s)

RTVE. (2020). Metrópolis: Carta blanca – Nerea Ubieto: Cumplir 35 . RTVE Play.[https://www.rtve.es/play/videos/metropolis/metropolis-carta-blanca-nerea-ubieto-cumplir-35/5624302/](https://www.rtve.es/play/videos/metropolis/metropolis-carta-blanca-nerea-ubieto-cumplir-35/5624302/)