Seminari de contextos i sistemes de l'art - Aula 1

Públic

PAC3 _SEMINARI DE CONTEXTOS I SISTEMES DE L’ART

Controvèrsia

 La construcció social del gust estètic i la seva repercussió en l’art i la cultura

El gust estètic és com una nòria, mai s’atura, sempre va amunt i avall, i el que avui ens sembla genial, demà pot semblar passat de moda o, fins i tot, una bogeria. No és una cosa fixa ni universal, sinó que canvia depenent de l’època, les tendències socials i les ideologies del moment. És com si el que avui ens agrada fos influït per les xarxes socials, les modes, la cultura pop i tot el que està passant al nostre voltant. El que en un temps pot ser considerat art, o un estil, demà pot ser oblidat completament. Això és el que fa que el gust estètic sigui tan voluble.

Un bon exemple d’aquesta transformació és el cas d’Arthur Bispo do Rosário, un home que va passar gran part de la seva vida en un hospital psiquiàtric i va començar a fer art amb materials de rebuig. En el seu moment, les seves obres no només van ser ignorades sinó que se les va veure com a fruit d’una ment “boja”. Però amb el temps, les institucions culturals van veure-hi un potencial, i allò que abans era vist com una cosa de bojos va acabar sent reconegut com a art contemporani. Això és la prova de com a mesura que passen els anys, les idees sobre el que esta de moda o es pot vendre dins l’ art es van transformant.Els museus, les galeries, els crítics d’art i els curadors exerceixen un poder enorme a l’hora de definir què es considera art i què no. Aquest poder és evident quan pensem en com s’han gestionat i valorat obres d’art al llarg de la història. Un artista pot ser excepcional en la seva feina, però si no rep el reconeixement d’aquestes institucions, la societat pot continuar ignorant el seu treball. Així, un canvi en les institucions culturals pot provocar un canvi en el gust estètic de la societat.

Això es pot veure en exemples històrics, com la manera en què els artistes contemporanis, que en molts casos provenen de marges socials, han aconseguit més reconeixement gràcies a canvis en les estructures institucionals. Banksy per exemple, pot ser vist com una reacció crítica contra el sistema tradicional de les galeries d’art. Banksy ha sapigut aprofitar les estructures del mercat de l’art, fent comentaris irònics sobre el valor econòmic de les obres i la mercantilització de l’art. Això ens recorda com les institucions i el mercat de l’art també poden definir què considerem art, i com aquest procés pot ser, en certa mesura, independent del contingut de l’obra mateixa.El gust estètic no només és un reflex de les dinàmiques institucionals, sinó també de les jerarquies socials que existeixen en cada moment històric. Les obres d’art no només expressen les idees i els sentiments dels artistes, sinó també les tensions socials i les desigualtats entre classes socials. Un clar exemple de com l’art pot reflectir aquestes divisions és la pintura “Un bar del Folies Bergère” d’Édouard Manet. En aquesta obra, Manet capturava la modernitat de París i les seves divisions socials, mostrant la classe treballadora que servia als llocs d’oci de la burgesia. Aquesta pintura no era només una representació de la vida quotidiana, sinó també una reflexió sobre les estructures de poder i de classe que dominaven la societat.

A mesura que el món es fa més connectat, les xarxes socials han creat una estètica global, on els gustos i les tendències es difonen de manera ràpida i massiva. Aquesta globalització de l’estètica ha fet que els gustos estiguin més homogenis i que certes formes d’art i pràctiques culturals, com els tattoos o certs estils de moda, siguin valorats a tot el món, independentment del context social o cultural original. Les xarxes socials han amplificat aquest fenomen, ja que permeten que qualsevol persona pugui mostrar la seva obra o estil, creant una nova dinàmica de consum estètic basat en la immediatesa i la visibilitat. Això ha provocat que l’estètica es converteixi sovint en un chiringuito de mercadillo, valorat no tant pel seu contingut profund, sinó per la seva capacitat d’atraure l’atenció i de ser compartida.

Aquesta dinàmica també ha impactat la manera com les persones valoren l’art en general. El consum visual ràpid, característic de les xarxes socials, fa que moltes obres d’art siguin apreciades per la seva capacitat de generar una reacció instantània, com un “like” o un comentari, més que per la seva profunditat o el seu context. Però aquest no és l’únic canvi important en la història de l’art. Un altre exemple clar és la manera en què les dones han estat tractades a la història de l’art i com ara hi han noves maneres de generar “art” que han trobat per vendre o vendre’s.

Tradicionalment, les dones han estat excloses dels grans corrents artístics. Linda Nochlin, una important historiadora de l’art, va escriure un article anomenat “Why Have There Been No Great Women Artists?” on posa en dubte el motiu pel qual no hi havia dones reconegudes com a grans artistes. Nochlin argumenta que les dones no havien estat reconegudes per les mateixes condicions socials que els homes, com l’accés a la formació artística o les oportunitats per mostrar la seva obra. Aquesta mirada crítica sobre la història de l’art és important perquè ens ajuda a veure que la manera com valorem l’art, com el reconeixement de la obra de les dones o fins i tot el reconeixement de certes pràctiques, no és una cosa natural, sinó que depèn de qui té poder en cada moment .

Kierkegaard va pensar molt sobre la importància de viure una vida autèntica, una vida en què les decisions i les accions siguin pròpies i no dictades per les normes socials. Per ell, l’art i la vida en general s’han de viure amb autenticitat, és a dir, amb la llibertat de ser un mateix sense preocupar-se pel que els altres pensin. Ell diria que el valor d’aquest acte no es troba en el que la societat pensa, sinó en la capacitat d’una persona per viure segons els seus propis valors i desitjos. Els tattoos, per tant, poden ser vistos com una forma de resistència a les convencions socials i com una manera d’afirmar la llibertat individual.

Jo mateix he canviat la meva manera de veure els tattoos amb el temps, en gran part gràcies a les xarxes socials. Quan era més jove, pensava que només en portaven persones que pertenyíen a bandes o feien malifetes. Però a mesura que he anat veient com persones de tots els àmbits de la vida comparteixen els seus tattoos online, he començat a veure’ls com una forma d’expressió personal. Ara penso que un tattoo no només és una manera de decoració corporal, sinó també una forma de comunicar qui ets, què valores i com et relaciones amb el món. Abans, la valoració de l’art estava molt controlada per institucions i experts. Els museus, les galeries d’art i els crítics tenien el poder de decidir què era considerat art i què no. Ara, amb l’auge de les xarxes socials, tothom té una plataforma per mostrar les seves creacions i opinions. Això ha fet que el gust estètic sigui més divers i menys c Veure com els tatuadors comparteixen les seves obres a través de instagram ha canviat la meva percepció d’aquesta pràctica. Ja no veig els tatuatges només com una expressió de rebel·lia, sinó com una forma d’art legítima que mereix el mateix respecte que altres formes artístiques més tradicionals. 

Aquest canvi en la percepció social també m’ha fet adonar-me de com les xarxes poden reforçar o desafiar estereotips. Per exemple, he vist que molts artistes que es dediquen al tattoo utilitzen les xarxes per discutir les seves tècniques, educant el públic sobre el valor d’aquest tipus d’art. 

El gust estètic l’anem construint a mesura que anem avançant.Aquesta evolució m’ha fet repensar la manera com valoro l’art i com percebo certes el meu àmbit . Ara crec que el gust estètic no només és una qüestió de normes socials o de gust personal, sinó també un reflex de les oportunitats i les llibertats individuals que tenim per expressar-nos. I és aquesta llibertat, que Kierkegaard descriu com una part fonamental de la vida, la que més valoro en la meva pròpia visió sobre l’art.

Bibliografia 

Kadh, Luis (2013, 24 desembre). Arthur Bispo do Rosário [vídeo en línia]. [Data de consulta: 2 d’agost de 2019]. <https://www.youtube.com/watch?v=ISt22V1U-hY>

Morais, Frederico (1990). «A reconstrução do universo segundo Arthur Bispo do Rosário». A: Registros da minha passagem pela Terra: Arthur Bispo do Rosário (pàg. 17-25). São Paulo: Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo MAC-USP.

Banksyfilm (2018, 17 octubre). Shredding the Girl and Balloon – The Director’s half cut [vídeo en línia]. [Data de consulta: 11 de juliol de 2019]. <https://www.youtube.com/watch?time_continue=170&v=vxkwRNIZgdY>

Banksyfilm (2019, 22 mayo). Street artist in Venice [vídeo en línea]. [Data de consulta: 15 de juliol de 2019]. <https://www.youtube.com/watch?v=C2YRRS5aBRw>

Folies Bergère. «Du 19ème au 21ème siècle…». Folies Bergère. [Data de consulta: 3 de desembre de 2020]. <https://www.foliesbergere.com/fr/trois-siecles-d-histoire>

Jones, Christopher P. (17 d’agost de 2019).«Great Paintings: A Bar at the Folies-Bergère by Édouard Manet». Thinksheet. [Data de consulta: 19 de novembre de 2020]. <https://medium.com/thinksheet/great-paintings-a-bar-at-the-folies-berg%C3%A8re-by-%C3%A9douard-manet-a6f444cca167>

López Fernández Cao, Marián (2020). «“No es el Museo, es el XIX, amigo” o anímense a leer a Simone de Beauvoir». M-Arte y Cultura Visual.  [Data de consulta: 15 de novembre de 2020]. <https://www.m-arteyculturavisual.com/2020/10/07/no-es-el-museo-es-el-siglo-xx-amigo>

MAV (octubre de 2020). «Invitadas. Comunicado MAV». M-Arte y Cultura Visual. [Data de consulta: 13 de novembre de 2020]. <https://www.m-arteyculturavisual.com/2020/10/14/invitadas-comunicado-mav/>

Bourdieu, P. (1988). La distinción. Criterio y bases sociales del gusto. Barcelona: Taurus. (1a. ed. 1979).

Bourdieu, P. (2010). El sentido social del gusto. Elementos para una sociología de la cultura. Buenos Aires: Siglo XXI Editores.

Debat síncron

Durant el debat sobre el gust estètic, es van tocar temes molt interessants, com la distinció entre “cultura alta” i “cultura baixa”, i com el gust per l’art i la bellesa evoluciona amb el temps. Un dels punts que més va generar discussió va ser la manera com les persones de diferents llocs, com Europa i Àfrica, tenen percepcions estètiques tan distintes, influïdes per les seves tradicions, història i contextos socials. A la cultura europea, per exemple, les tendències d’art i disseny solen venir marcades per un cert elitisme, amb un gust per l’art clàssic i acadèmic que fa dècades dominava la societat. En canvi, a Àfrica, les seves formes d’expressió artística responen a valors molt diferents, lligats a la seva història, cosmovisió i, en molts casos, a la funcionalitat més que a la simple bellesa estètica.

Però, des del meu punt de vista com a tatuador, el debat va tenir un gir interessant. He vist de primera mà com les modes i les preferències estètiques poden canviar radicalment, sobretot gràcies a les xarxes socials. Fa uns anys, els tatuatges més grans, amb línies gruixudes, tipus “talegueros” o inspirats pel rock, eren els més buscats. Però, en els darrers temps, els tatuatges amb línia fina i dissenys minimalistes han començat a dominar el mercat, com una nova tendència emergent que s’ha viralitzat a través de plataformes com Instagram. Aquest canvi ha estat tan ràpid que, per a aquells que treballem en el sector, ha sigut gairebé impossible no notar-lo. De fet, un cop entres dins del circuit de guanyar diners amb aquesta professió, et vas adonant de com el gust de les persones pot canviar de manera tan dràstica per influència de les xarxes. 

Imagina que el gust estètic és com una gran moda que canvia de temps en temps. És com quan una temporada portem samarretes de colors clars i l’altra portem samarretes de colors foscos, i tot el món decideix què està de moda segons el que a tothom li agrada. Però el que ens agrada no és sempre el mateix. Depèn d’on visquem, de quan vivim i de les persones que ens envolten. Això és perquè la moda canvia amb el temps, i el que abans no era considerat bonic o important, ara pot ser-ho. El més important és que nosaltres decidim per nosaltres mateixos i tinguem un pensament clar sobre el que enss agrada i perquè ens agrada.

Guillem Alfonso-Kuban Alocén